En aquesta entrevista, volem conéixer-te un poc més, com a astrònom de la Societat Astronòmica de Castelló i també com a persona, així que no et talles i explica’ns tot el que t’abellisca, i més, per a aprendre un poc més i per a conéixer-te millor.
Comencem pel principi, Carles, quan i com diries tu que vas començar amb l’Astronomia? Remunta’t als teus inicis i explica’ns un poc com van ser les teues primeres experiències i què va fer que continuares amb la curiositat d’aprendre més.
De xiquet vivia a Barcelona i estava molt impressionat per la carrera espacial, com d’altra banda era freqüent en aquella època, finals dels 60. Acudia a una biblioteca del meu barri i vaig començar a llegir un llibre que em va fascinar i va ser fonamental per a iniciar-me: “Astronomia Popular” de Camille Flammarion, que em va moure a interessar-me més per aquesta ciència, fins al punt que em vaig construir el meu primer telescopi, un xicotet refractor de 35 mm de diàmetre d’objectiu i 5 augments, que per cert encara utilitze en alguna ocasió. Observava des d’una finestra del meu pis on a penes podia veure la zona nord del firmament.
Ací va començar tot. Crec que això reforça l’afició i vius amb més il·lusió els reptes d’observació que vas aconseguint. Uns anys després em vaig fer soci d’una associació, la de Sabadell, i va anar llavors quan vaig adquirir un telescopi al qual li vaig traure molt de suc: un reflector “Tasco” de 115mm d’obertura. Aprofitant un canvi de l’habitatge familiar, amb una xicoteta terrassa, vaig observar planetes, sobretot Júpiter i Mart els esbossos dels quals enviava a l’Agrupació de Sabadell. Per aquella època també vaig començar a gaudir amb el seguiment d’estreles variables i milotxes, amb uns prismàtics.
 |  |
| Carles Labordena Barceló (Castelló de la Plana) | Reflector Tasco, 1973. |
Va haver-hi un parèntesi d’índole professional i familiar. Després del període de formació en Medicina, vaig trobar treball a Castelló on vaig fixar la meua residència i on vaig formar una família. Com sol ocórrer, durant els anys inicials la professió i la criança dels fills a penes vaig poder dedicar temps a l’afició. Amb el temps i l’ajuda del cometa Halley vaig reprendre la pràctica de l’astronomia fins que en 1995 vaig entrar en la Societat Astronòmica de Castelló.
Quina és la teua formació/estudis? has trobat relació en la teua vida d’estudiant o professional amb algun camp de l’Astronomia?
La meua formació va ser la medicina, especialitzant-me en la Pediatria. Naturalment aquestes zones comunes del coneixement en biologia i medicina fa que m’interesse particularment l’astrobiologia i la medicina espacial.
Actualment, quines són les teues preferències relacionades amb l’Astronomia que més practiques? (divulgació, formació a altres persones, observació visual, astrofotografia local, astrofotografia en hosting remot, espectrometria, uns altres…)
Encara que he realitzat divulgació astronòmica en diversos àmbits i tallers de formació astronòmica, en l’actualitat dedique el temps preferentment a l’observació visual i fotogràfica de cometes i estreles variables, juntament amb la fotografia planetària, remetent les observacions a diverses entitats professionals o d’aficionats avançats. Puntualment també practique una mica de fotografia de cel profund i paisatges.
A casa, tens lloc per a muntar el telescopi?
Sí, afortunadament dispose d’una terrassa on dispose d’una muntura equatorial fixa i on col·loque diversos telescopis segons l’objecte a observar. D’altra banda la qualitat del cel és pobre, està situat als afores de la ciutat de Castelló, té una qualitat Bortle 6. També tinc equip mòbil per a realitzar observacions des de cel rural.
 |  |
| Observació astronòmica (SAC, 1997) | Viatge a Hongria de la SAC (Any 1999) |
Si hagueres de dir un dels llibres i una de les pel·lícules que més t’ha agradat o influenciat, quin títol té eixe llibre i eixa pel·lícula?
Com he comentat amb anterioritat l’iniciàtic “Astronomia Popular” de Camille Flammarion. També la “Guia del Firmament” del gran José Luis Comellas. Pel que fa a pel·lícules com no podia ser d’una altra manera “2001. Una odissea espacial” de Stanley Kubrick.
En cas de fer eixides, per on sols moure’t?
Per la Serra d’Engarceràn, Culla i Castellfort
Quin equip tens en l’actualitat?
Dispose dels prismàtics 11 x 80, equip que encara després de tants anys constitueix l’instrument més utilitzat, per descomptat en visual. Dos catadiòptrics, de 20 i 23.5 cm de diàmetre. Per a astrofotografia un newton de 15 cm i un xicotet refractor de 6.6 cm. Les cambres són unes velles Canon 500 i una 600 modificada, amb filtre CLS i L-Pro. També una antiga CCD de Atik. Per a planetària use una ASI290mm i una altra ASI224mc, amb filtres RGB, ANAR i UV.
En la teua opinió, per què és necessària la SAC?
La SAC és necessària per a iniciar en l’Astronomia a les persones que vulguen iniciar-se en la seua pràctica. En aquest sentit les associacions d’aficionats són fonamentals per damunt de les “quedades” a través de xarxes socials exclusivament. És fonamental el contacte humà i la proximitat que aporten.
Com creus que podria millorar la SAC?
Promovent precisament la formació dels nous membres i participant en activitats de col·laboració ProAm perquè els socis amb més experiència puguen participar a través de la SAC.
Finalment, i per a acabar, què li recomanaries a algú que comença ara en el món de l’Astronomia?
Que s’associe amb alguna associació local, que adquirisca bons llibres d’iniciació i que passe un temps aprenent el fonamental, és a dir, orientar-se en el cel i manejar l’equip bàsic en mode visual. Ha d’aconseguir unes cartes celestes, en qualsevol format, observant a simple vista i amb uns prismàtics. No és bo voler anar massa de pressa. És millor deixar les tècniques fotogràfiques i els programes informàtics per a més endavant. Ja arribaren, però és bo consolidar una bona base. Observar en companyia és molt gratifica’t i et permet aprendre molt dels altres i acurtar la corba d’aprenentatge.
Moltes gràcies, Carles.