En aquest article t’explique com ha anat la meua primera experiència fent una captura a la cromosfera del Sol i com he fet el processat per a obtindre una fotografia final.
He pecat, m’he comprat un tub solar H-alfa, era una cosa que sempre he volgut, des de fa molts molts molts anys, la veritat, i ara ha arribat el moment 🙂 Vaig veure una bona oportunitat amb el telescopi solar H-alfa ST 40/400 Acuter ELITE PHOENIX 40, per ser xicotet i prou econòmic si el comparem amb un coronado o un Lunt clàssic.
Aquest tub té un diàmetre de 80 mm i una distància focal de 400 mm, i el filtre frontal té un diàmetre de 40mm que s’ajusta mitjançant rotació frontal. Amb una apertura d 40mm té una relació d’apertura F10. Té un prisma diagonal de 1,25″ amb un filtre de bloqueig de 8 mm. El tipus de construcció és solar H-Alpha, cola de milano de tipus Vixen i l’enfocador és de tipus Crayford. Té un pes de 2 kg i amb maletí uns 3,5 kg.
Té un adaptador per al mòbil i també té possibilitat de fer-ho servir com a telescopi normal si li lleves el prisma de bloqueig, però personalment no el faré servir com a tub visual normal i, per lo perillós que pot arribar a ser una xicoteta equivocació, no ho recomane, la veritat.
Aquest tub també inclou un ocular zoom, diagonal per a llum blanca, un cercador red-dot i un maletí metàl·lic de bona qualitat.
Ací unes fotos de l’aventura solar al monte
Com a experiència, açò de l’observació astronòmica sempre és una meravella perquè desconectes del món, gaudeixes amb algun objecte de l’Univers i, encara que no sempre obtinguem bons resultats, sempre aprenem alguna cosa.
Captura del vídeo amb Sharpcap
Una vegada fiquem la montura en estació, mirant al Nord, enfoquem el Sol en el centre del cercador, activem el tracker de la montura i enfoquem al nostre gust els detalls que volem mostrar, els quals veurem en la pantalla de SharpCap.
La configuració amb la que vaig capturar un vídeo del sol va ser:
– gain 176
– exp 2’28ms
– Temps: uns 30 segons, més o menys.
Processat del vídeo amb Pipp
Amb Pipp vaig fer dues proves, i avant. Pipp retalla un vídeo amb els frames de millor qualitat i genera un altre vídeo. No té misteri i no hi ha diferència en aquest punt entre el processat d’una captura de vídeo de planetària i una captura de vídeo solar.
Ací tens algunes captures de pantalla del procés:
Ací el vídeo obtingut amb Pipp:
https://www.youtube.com/embed/1W5GHmyBLCw?si=CJDccauEJ2eIF3n5
Apilat dels millors frames amb AutoStakkert!
Amb AutoStakkert! vaig triar l’opció de planeta i probablement hauria d’haver seleccionat l’opció de superfície. A la pròxima compararé la diferència. Vaig fer una configuració normal agafant el 25% de millors frames.
El processat el pots veure ací en les següents captures de pantalla:
 |  |
 |  |
Afinacions finals amb AstroSurface
Finalment vaig fer els últims retocs dels wavelets amb AstroSurface partint de les configuracions predefinides L1, L2, L3 y L4, i algun retoc més. Pots veure que amb AstroSurface ja arribem a obtindre uns detalls molt espectaculars i molt fins.
També vaig fer la conversió amb el balanç de blancs automàtic, perquè realment el Sol és una estrela blanca i aquest seria el color real de la nostra estrela. Deixe el resultat al final.
Ací pots veure unes captures de pantalla dels wavelets i del balanç de blanc amb Astrosurface:
 |  |  |
Resultat del meu primer processat
Com has vist, el processat és prou senzill i el fluxe de treball jo diria que és quasi idèntic que quan fem un processat d’una imatge planetària. Pot ser m’he equivocat en el primer pas del processat d’AutoStakkert! perquè hauria d’haver rconfigurat superfície, en comptes d’haver seleccionat l’opció de planeta, però a banda d’aquest pas, la resta pense que és molt similar al processat de fotografia planetària.
Ací tens els resultats del Sol amb els retocs fins que he fet a Astrosurface:
I ací fent una ampliació d’una porció del Sol, queda espectacular la part exterior que mostra una ràfaga d’una tempesta solar:
I aquesta també és espectacular, perquè es veu la part exterior però també turvulències i taques curioses en la superfície, entre la cromosfera i la fotosfera:
I aquesta també em sembla espectacular, i més nítida del que pensava que podria obtindre, la veritat:
I bé, finalment nomès comentar que el color real de la nostra estrela és blanc i, per tant, seguint el processat que he mostrat amb AstroSurface, la imatge que més s’aproxima a la realitat, és aquesta:
