En aquest article t’explique com he capturat NGC 2237, com he apilat la sessió d’imatges, com he fet la calibració i finalment com he processat la imatge amb la càmera a color ASI533MC.
Doncs bé, estos dies de Nadal hem tingut unes bones nits amb una lluna menguant i quasi ausent, perquè eixia cap a les 6h de la matinada, i he aprofitat per a provar unes coses, en aquesta ocasió amb la càmera a color ASI533MC i el filtre Optolong L-Enhanced multibanda, perquè estic a un cel molt contaminat i sense aquest filtre seria impossible obtenir detalls.
Aquesta vegada he anat fent proves amb PHD2 Guiding i la veritat és que he aconseguit durant la sessió de NGC 2237 les millors gràfiques i el millor autoguiat de ma vida, no sé si tindré tanta sort la pròxima vegada, però estic molt content amb aquest resultat, i seguiré aprofundint en aquest tema de l’autoguiat perquè encara no controle massa.
Ací un parell de captures amb el mode d’autoguiat d’una estrela i l’autoguiat multi estrela que vaig activar més tard:
 |  |
He fet servir el tub William Optics Z73 de 400mm de focal i 73mm de diàmetre, i he fet captures durant 2 hores però he hagut de descartar moltes imatges on apareixien satèlits fent una estela en la nebulosa, i finalment he obtingut 30 captures light de qualitat, que fan un total de una hora i mitja:
Les apile amb Deep Sky Stacker 5.1.5 on també he afegit 50 imatges dark de 180 segons també amb la mateixa configuració (temperatura -10C i gain 280), i 50 imatges offset bias i també 50 imatges flat:
I en uns 8 minuts Deep Sky Stacker 5.1.5 ha apilat sense problemes les imatges:
I la imatge apilada ja mostra prou detalls de la nebulosa NGC 2237. Ara desarem la imatge amb extensió .tiff i començarem el processat:
Una vegada desada la imatge apilada, obrirem PixInsight, i bàsicament seguiré els passos que comente en l’article Fluxe de treball a PixInsight per a espai profund amb càmeres a color del meu blog. Començaré estirant virtualment la imatge apilada amb ScreenTransferFunction per a treure la informació que hi ha a la imatge, encara que no ho semble, i a continuació també faré ús de AutomaticBackgroundExtractor (ABE) per a extreure el fons contaminat de la imatge:
A continuació faré ús de Dynamic Crop per a retallar la part de la imatge que ha quedat sense informació o amb informació incompleta, d’aquesta manera ja tindré la resolució que tindré al final de tot el procès:
Ara, encara sense fer cap modificació, faré ús del mòdul RC Astro StarXTerminator per a separar les estreles de lo que és la nebulositat de NGC2237, una meravella de mòdul, i a continuació passaré el mòdul SCNR (Substractive Chrominance Noise Reductor) que treu les tonalitats verds de la imatge, el que fa exactament és esborrar el soroll verd, sense distorsionar els colors restants de la imatge, perquè el soroll verd és un component que no volem a les nebuloses o galàxies. I fixat a la captura de pantalla següent que les estreles ja queden molt més reals:
Li torne a passar el mòdul AutomaticBackgroundExtractor (ABE) i ara em queda un fons més neutre i fosc, i la nebulosa es mostra molt més visible perquè ja contrasta més el fons amb els colors de la nebulosa. Recorda que encara no he apujat ni abaixat contrast o saturació ni res, tot és natural tal i com la càmera ho ha agafat:
Ara faré ús del mòdul PixelMath per tal d’unir, novament, la capa de les estreles amb la capa de la nebulositat, i ho faig amb nebulosa2_clone + (estreles + 1.5) per a donar-li un poc de més presència a les estreles (qüestió de gustos, d’acord?):
Ara executaré l’script SCRIPT > Utilities > DarkStructureEnhance perquè m’agrada molt el contrast que crea en les nebuloses, sóc molt fan d’aquest script encara que no sempre em dona un bon resultat, que conste en acta:
I bé, el resultat ja m’agrada. Faena fet fa goig.
Però ara faré una anotació digital de localització de la nebulosa i dels objectes que jo vullga, perquè m’agrada. Primer farem un Plate solver i després un Image Annotation Script on li direm la data i hora de la captura, per a que sàpiga trobar-la bé, i jo li mostraré les dades que veus marcades en els checkbox, però vaig desmarcar NGC-IC perquè em mostrava moltíssimes moltíssimes moltíssimes estreles i no m’agradava el resultat, però desmarcant-lo i deixant nomès TYCHO-2 ja em mostrava la informació que jo considere necessària:
I bé, el resultat del Image Annotation Script és la següent:
Espere que et resulte útil el meu resum, si faig alguna cosa malament espere també que em digues com podria millorar aquesta tècnica que faig 🙂 Ací et deixe les imatges finals resultants.
Imatge final:
Imatge amb el Plate Solver de PixInsight: