ENTENDRE LES ESTADISTIQUES I L’HISTOGRAMA DEL PIXINISIGHT I COM FER-LOS SERVIIR. DILEMA ENTRE PROCESAR O PINTAR.
En el present article, vull explicar-vos una cosa tan simple i tan necessària com és la comprensió de la finestra de l’histograma i del quadre d’estadístiques, que vol dir cada cosa, i perquè serveixen, i sobretot que fer amb elles una vegada sapiem fer-les servir. Vull incidir en l’equalització del color, sobretot si treballem amb imatges de banda ampla, o si, per contra, treballem amb imatges de banda estreta o banda dual poder assignar cada color on cal i no pintar la imatge segons ens vinga en gana, Després veurem una imatge que fins i tot és APOD, però que està completament pintada de roig en l’excusa que és H-alpha, res més lluny de la realitat, i en el present article explique per què i com equalitzar correctament sense caure en temptacions «artístiques».
En primer lloc, hem d’entendre el que representa l’histograma, l’eix vertical representa la quantitat de píxels que conté la foto, i l’horitzontal representa la intensitat, és a dir, el nivell de llum de cada píxel, com més a la dreta, més llum, més intensitat, com més a l’esquerra més fosca, menys intensitat, com més a la dreta més alta serà la xifra i més propera a l’1 o blanc absolut, com més cap a l’esquerra més baixa serà la xifra o valor representat, és a dir, més prop a zero (0) o negre absolut.
La foto que hem pres per a l’exemple, és un màster de 300″ d’exposició amb una càmera a color amb matriu de Bayer, feta sense cap filtre de banda estreta ni dual band a excepció del propi de tall UV/IR que incorpora la càmera de sèrie (ASI 2600 MC).
Podem veure com tota la informació està enganxada a l’esquerra, és molt estreta, però, no obstant això, els pics dels tres canals apleguen a dalt, és a dir, tenim els tres canals ben representats, però sense cap intensitat, com un negatiu sense revelar, sense il·luminar, l’eix horitzontal a penes està ocupat, tota la informació està a l’esquerra, pero això no mes podem veure les estreletes mes brillants i tota la resta fosca, perque falta iluminar, donar intensitat a la llum.
L’estirat o revelat de la foto no es pot fer de qualsevol manera, avui en dia disposem d’eines de calibració de color que hem de fer servir abans d’estirar-la, en cas contrari estirarem sense saber si la disposició del color és correcta o no, lo llògic en una imatge RGB feta amb una càmera a color, és que el canal verd valga el doble que el vermell i el blau en relació amb la informació capturada, els sensors comercials que s’utilitzen en aquestes càmeres, són sensors que també es fan servir per a càmeres de fotografia normal, fotografia «diürna» i es fa per a que el color siga com el que s’espera que siga a la vista humana, però aquestes càmeres fotografien el cel fosc i no porten cap filtre que retalle estrictament al visible, poden captar més enllà de l’infraroig llunyà, que és el color de la majoria d’objectes de cel profund, és a dir, l’hidrogen ionitzat.
Ara pasem a fer una ullada a les estadistiques, este quadre es importantissim saber llegirlo, ens aportará molt bona onformació i sabrem si estem processant be o mal.
El COUNT (%) ens indica el percentatge de píxels de cada canal, que han aplegat a reflectir-se en la foto.
El COUNT (px) ens indica el nombre exacte de píxels de cada canal que «han aplegat vius a la forma digital».
MEAN és la mitja aritmètica del valor d’il·luminació de cada canal, recordem que quan més baixet és el valor, més fosc, i quan més alt, més il·luminat. Fixeu-vos com encara tenen dos zeros després de la coma.
MEDIAN són els valors d’il·luminació que estan en el centre de tota la sèrie de valors de cada canal, si fora el botó del volum d’un aparell de so, això seria com posar-ho al 5 en una escala de l’1 al 10.
AVGDEV és la desviació mitja absoluta sobre el valor de la mitjana, és a dir, els valors «rebels i díscols», que per regla general sol indicar lo sorollós que és cada canal, quan més alta esta xifra, pitjor.
MINIMUM El valor dels píxels més foscos de cada canal.
MAXIMUM El valor dels píxels més il·luminats de cada canal.
La primera conclusió que podem extraure del quadre d’estadístiques és que li hem donat una exposició correcta, ja que no hem saturat cap canal, es a dir, si en MAXIMUM tinguérem algun valor de 1.0000000, voldria dir que hauríem sobreexposat la foto, pel contrari, si tinguérem valors de per exemple 0.0000000 voldria dir que tindríem eixe canal subexposat o que eixa banda de l’espectre no està present en l’objecte fotografiat, cosa altament improbable.
Ara calibrarem el color amb Spèctrophotometric Color Calibration i veurem com canvien les estadístiques.
En fer una calibració de color correcta, i ser una imatge feta en banda ampla, les estadístiques per a cada canal són prou similars, com que li hem dit al programa quin tipus d’objecte és i en quin sensor hem fet la foto i amb quin filtre, doncs el resultat és quasi perfecte, no hi ha cap canal que domine a l’altre, excepte les llògiques diferències d’intensitat (MIN/MAX) causades per la presència d’una manera o una altra, per la quantitat d’estructures que faciliten la captura de determinats colors, en aquest cas són les Plèiades i com que és una nebulosa principalment de reflexió (blau), encara que també té part d’emissió (vermell), doncs el Màximum del blau és una miqueta més alt que el del roig i prou més que el del verd que està representat en menor quantitat per ser part de la llum blanca pura i visible.
Ara passem a l’estirat, es a dir, a iluminar i donar intensitat i contrast, tant a la luminancia (la llum) com a la crominancia (el color). Una manera molt bona de fer-ho, es amb Masked Sretch, jo personalment es el metode que faig servir, mes que res perque em protegeix les parts mes iluminades i no les satura. Amb MS l’estirat es iteratiu, li podem dir quantes iteracions volem fer de xicotets estirats per aplegar a un valor de fons determinat, a cada iteració crea una mascara que aplica a les parts mes iluminades per a que no es cremen i poder representar l’imatge amb un rang dinamic mes ample i apropiat. be, després d’estirar l’imatge i les estadistiques queden aixina:
Podem veure que les estadistiques continuen ben equilibrades entre els diferents canals, i que el unic que ha ocurrit es que han canviat les xifres de la mitja i la mitjana i en menor mesura els demes parametres, lo qual ens indica que l’estirat es correcte.
Ara anem al tema de pintar o no pintar, la foto està ara per a començar el processat diem «artístic», el processat científic ja l’hem fet, i ara vindrien els gustos personals, il·luminar més o menys el fons, donar més o menys contrast, saturar més o menys els colors, etc., sol passar que tenim un clixé predeterminat sobre com és té que veure un objecte determinat segons el estàndard, en este cas Les Plèiades, tots les tenim al cap ben blaves i cercades de molt de gas blau, si no estàs alerta, corres el perill de «pintar», és a dir, donar-li més intensitat a un color per a que destaque sobre altre, normalment se sol veure en imatges que tinguen suposadament molt de H Alpha, però també passa en les Plèiades i molta gent sucumbís a la temptació de moure la fletxeta del canal blau cap a la dreta, amb la consegüent contaminació dels altres dos canals, creant una dominant blavosa prou antiestètica i irreal de totes totes, vaig a fer-ho jo, per a que pugueu veure que mal que queda i com es veu a l’histograma i a les estadístiques.
Que mal, veritat?, sabem que hi ha molt de gas que enlluerna el color blau a causa de la temperatura tan elevada d’estes estreles tan joves i calentes, però pintar-lo d’una forma tan tosca no se li ocorre a ningú. No obstant en imatges on hi ha molt de Halpha ho fa molta gent sense importar-li gens ni miqueta, sembla acceptat que si hi ha molt d’hidrogen alpha, és correcte veureu tot contaminat de roig, els altres dos canals completament xafats pel canal roig i ningú diu res al respecte. En el pròxim capítol, tractarem amb una imatge que el seu dia va ser APOD i va rebre moltes lloances de la comunitat astrofotografica, simplement la «desconstruirem» i la deixarem com en realitat hauria de presentar-se, a pesar de tindre el hàndicap de ser un jpg ja processat, però segur que en veure l’histograma ho entendreu ràpidament.