En aquest article et mostre un experiment que he volgut fer producte de les meues ganes per formar-me i aprendre millores en l’Astrofotografia des de PixInsight.
Aquesta vegada he fet un experiment baix el cel de Cantavella, que és un cel Bortle 2.5 o Bortle 3, molt ric en estreles i amb un horitzó molt net ja que està molt allunyat de grans nuclis urbans. Vaig a fer 180 Lights de 120 segons cadascú amb l’objectiu Samyang 135mm F/2.8, un objectiu molt ràpid i portable, i una càmera refrigerada a color ASI294MC Pro. Vaig a capturar moltíssima llum. El resultat promet 🙂
A banda d’intentar extreure moltíssimes estreles, l’estrela principal és Mu Cephei, que és una estrela en la constel·lació de Cefeu molt especial ja que Mu Cephei un estel hipergegant vermell, un dels estels més grans que es coneixen.
Localització de Mu Cephei
Vaig a Kstars i buscaré Mu Cephei del buscador d’objectes:
I de seguida troba l’estrela en la constel·lació de Cefeu, en una altura perfecta per a poder capturar-la durant moltes hores aquestes nits d’octubre. La localització seria AR 21h 44m 18,07s, DEC 58° 54′ 12,04″, o en graus seria Azimut 43° 01′ 08″ i Altitud 54° 54′ 34″:
Com a curiositats, he de dir que l’estrela Mu Cephei està envoltada d’objectes molt populars en l’astrofotografia amateur com la galàxia NGC 7274, la nebulosa de Nord Amèrica NGC 7000, la nebulosa planetària NGC 7075 de Cefeu, el cúmul M39, la nebulosa de la Trompa d’Elefant IC1396 i molts objectes més:
Captura, calibratge, registrament i integració de la Llum
Els detalls tècnics serien: càmera ASI294MC Pro, Objectiu Samyang 135mm F2.8, montura HEQ6R Pro per a obtindre finalment 179 Lights de 120 segons amb Gain 120 i temperatura -15C, 30 Darks. 30 Flats i 30 Bias. El lloc exacte on vaig estar era enfront d’una granja de porcs a Cantavella (Terol) amb coordenades GPS 40.5075219,-0.4155799.
Doncs bé, ací et mostre unes captures de pantalla del procés WBPP de PixInsight des d’on faig el calibratge dels Bias, Darks i Flats, el registrament de tots els Lights i la integració dels Lights registrats per a finalment obtindre una imatge final que veuràs durant aquest article o el processat final al final d’aquest article:
 |  |  |
 |  |  |
I ací tens una captura de pantalla del resultat de WBPP. Va treballar perfectament apilant els 179 Lights a Mu Cephei fets amb l’ASI294MC Pro i el Samyang 135mm F/2.8:
I bé una vegada acabat el procés WBPP, ja podem obrir el masterLight generat. Veurem un fons còsmic molt groc (però no verd, com em sol passar!):
De manera molt senzilla, podem corregir el fons groc amb el procés ABE (AutomaticBackgroundExtractor) de PixInsight i de seguida recuperarem un fons més natural, sempre baix l’estirat virtual que tenim actualment amb ScreenTransferFunction, recorda, perquè de moment tenim una imatge lineal que encara no està preparada:
I bé, ja veiem un fons més natural i ja veiem l’estrela predominant: Mu Cephei.
Retallarem el camp amb el procés DynamicCrop:
Ja tenim la imatge tallada, encara en fase lineal. He fet un poc de zoom i em crida l’atenció la quantitat d’estreles capturades en la imatge, és al·lucinant:
Ara obrirem l’script AberrationSpotter (Scripts + Image Analycis + AberrationSpotter) de manera que ens dividirà la imatge en la part superior dreta i esquerra, a baix en la part inferior esquerra i dreta, i en la part central també ens mostrarà un requadre. Aquesta és una recomanació que comenta l’astrofotògraf, i soci de la Societat Astronòmica de Castelló, Ferran Bosch, en el seu article de FOSC https://joancatala.net/sites/default/files/2025-10/12_1.png.
He obert AberrationSpotter amb la configuració que veus en la captura de pantalla:
Anem a treure-li suc a BlurXTerminator
I això ens obre una nova imatge previsualitzant els cantons i la part central de la nostra imatge. Aleshores ara ja és moment d’obrir el procés BlurXTerminator per a començar a fer les proves.
BlurXTerminator o BTX és un programari dins de PixInsight que serveix per a millorar la nitidesa de les fotos astronòmiques, sobretot aquelles que han quedat un poc “difuses” per culpa de la turbulència atmosfèrica, el seeing o petites imperfeccions de l’òptica i el seguiment.
Recomanat per Ferran Bosch, en principi no he modificat cap paràmetre, simplement he seleccionat l’opció inferior «Correct only» i m’ha fet els canvis molt ràpidament per a que vaja veient les diferències.
He duplicat la imatge que genera el procés AberrationSpotter i a continuació he anat modificant paràmetres i anava modificant només la imatge de la dreta, de manera que podia comprar amb la imatge original de l’esquerra i podia anar modificant paràmetres i executar-los sobre la imatge de la dreta o recuperar l’estat anterior amb CTRL+Z:
I bé, ací ja puc mostrar resultats. Tens la imatge original a l’esquerra i les millores aplicades pel procés BlurXTerminator a la dreta. A ulls no massa entrenats, potser semblen imatges semblants, però els canvis són molt potents i molt evidents:
Si faig un poc de zoom per la imatge, es veuen considerables millores en els halos, en el diàmetre d’algunes estreles i, fins i tot, en el contrast:
A l’esquerra es veuen moltes estreles difuses que, a la dreta, eixe efecte està corregit. Sense inventar informació, es veu perfectament la diferència i la millora:
Ací estic en una altra part de la imatge, i també es veu perfectament que la sensació de fons difús ha desaparegut i l’enfocament és més que evident. Estic al·lucinant amb el canvi i la millora que aporta aquest procés de Pixinsight, la veritat, sobretot amb aquesta imatge de 179 Light baix el cel Bortle 3 de Cantavella. No pensava que BlurXTerminator podria ser tant potent:
Ací una altra part de la imatge. No repetiré els comentaris que he dit abans, però les millores en la nitidesa i en els halos són molt bons:
Ací la imatge sense cap zoom. A l’esquerra la imatge original i a la dreta amb el procés BXT passat. A simple vista no es veu diferència, veritat? Però ja hem vist que quan li apliquem zoom les millores són boníssimes:
I bé, així en gran és més difícil veure les diferències, sobre tot per a ulls no entrenats,.
En aquesta ocasió he volgut ficar BlurXTerminator al límit, ja que aquesta imatge no té nebulositats sinó un incalculable número d’estreles, i tot i així s’ha portat molt bé i ha realitzat el canvi ràpidament, en qüestió d’1 minut, aproximadament. La pròxima prova que faré serà ja amb una nebulosa d’emissió, per a veure què tal funciona quan té nebulositats diverses i estreles en la mateixa imatge.