Quin és el meu ordre lògic de treball en lineal i per què.
Quan comencem a processar una foto en PixInsight, les dades són lineals, és a dir, tenim quantitat, però sense intensitat, processar dades en lineal vol dir que hem de preparar la imatge, netejar-la de soroll, reenfocar-la per combatre l’efecte de l’atmosfera, afegir dades astromètriques si cal, calibrar el color, arreglar les estreles, corregir els gradients provocats per la contaminació lumínica, etc., sense alterar la intensitat, ja que si ho férem, les dades ja no serien les que hem captat, si no, les que hem transformat, i això vindrà després, en el següent article.
En aquest article, relate la forma i l’ordre en què jo ho faig, com ho faig i perquè faig primer unes coses i posteriorment altres.
Al obrir la imatge, el primer que hem de fer es canviar el nom de la foto, ja que eixen del WBPP (l’eina de calibrat) amb un nom molt extens i per comoditat es millor que la pestanya siga curta, ja que com vorem mes endavant, les pestanyes de PixInsight son dinamiques i pots fer moltes coses amb elles, aixina que millor que el nom siga curtet. Fixeu-se ara lo llarg que és.
Simplement posem el punter a sobre de la pestanya esquerra, botó dret i canviem el nom premant en Identifier.
Com és una foto de la Wolf-Rayet 132, puix li pose eixe nom.
Ara la pestanyeta és molt més curteta i amanosa
El seguent pas es iluminar la imatge de manera virtual, es a dir, es una imatge que simplement mostra el que hi ha pero no aplica cap mena d’estrirat (intensitat) real a la imatge, es com una vista previa. Ho fem desde Screen Transfer Function o desde la barra d’eines superior, premant les icones de radiactivitat.
Ara tenim la imatge falsament estirada per poder veure el que hi ha, IMPORTANT deslligar els canals entre si, des del simbolet del link si fem servir STF, o prement ctrl. si fem servir les icones superiors, en cas contrari o veurem tot verd.
El primer que hem de fer es revisar com han quedat les estreles, sobre tot les dels cantons que son les mes propenses a sofrir distorsió per aberració geometrica. Per fer-ho anem a servir-nos del script natiu AberrationSpotter, desde SCRIPT/Image Analisys/AberrationSpotter.
Es desplegarà la consola del script, on podrem triar la mida dels quadres i si volem o no volem veure les estreles centrals.
Una vegada configurat al nostre gust, premerem en OK i obtindrem la següent imatge que també cal passar-la per STF per poder veure-la.
Es evident que les estreles son molt millorables, tenen aberracio geometrica, defectes de guiat, una miqueta d’astigmatisme i tambe una miqueta d’aberració cromatica, doncs be, el seguent pas llogic es corregir estos defectes, i per fer això ens servirem de l’eina de deconvolució BlurXterminator, de moment seleccionarem l’opciò «Correct Only» per corregir no mes la forma de les estreles que no son redones.
Després d’aplicar, veiem que ha funcionat a les mil meravelles, la forma ara és prou redona i moltíssim millor que abans.
Com que ja tenim la forma ben corregida, ara corregirem els halos, la grandària i la puntualitat de les estreles, per aconseguir-ho desmarcarem «Correct Only» i prestarem atenció a la resta de paramteres per tal de adequarlos a les nostres necesitats, cada foto requerirá uns parametres o uns altres.
El primer que veiem a la foto es que les estreles brillants es veuen groses i amb bastant halo, per això farem un preview i treballarem mes rapit per a poder veure de seguida, quin efecte causen els paramtres que hem triat.
Com que són una miqueta grosses i amb halo, jo en este cas he decidit pujar el Sharpen Stars a 60 en una escala de 0 a 70, és a dir un 85% més o menys, este paràmetre definirà la puntualitat i diàmetre de les estreles, també he decidit augmentar l’Adjust Star Halos en valors negatius per a restar brillantor i donar-los un aspecte més sec, menys desenfocat, al mateix temps he pujat el Sharpen Nonstellar, és a dir, enfocar objectes no estel·lars (nebuloses) perquè recordem que si les estreles no són puntuals, les nebuloses tampoc.
Apliquem sobre el preview i veiem que el resultat és molt bo, per tant, aplicarem sobre tota la imatge
Amb aquest resultat
El canvi és substancial, i ara el pas lògic és corregir el gradient, si és que hi ha, clar. Ho faig en este precís moment per una raó molt senzilla, molta gent diu que abans de corregir els gradients, s’ha de traure el soroll, però… qui m’assegura a mi que part deixe suposat soroll, no és en realitat part d’alguna estructura de la foto?, quan són camps tan amples s’ha de anar en molta cura, jo preferisc assegurar-me i corregir o confirmar possibles gradients per què amb la reducció de soroll puc carregar-me alguna cosa que en realitat no ho siga.
Be, anem al Multiscale Gradient Correction, en un article anterior descric com ferlo servir i per a que serveix cada parametre.
Podeu accedir a l’article del MGC seguint este ENLLAÇ
Cal recordar que primer s’ha de calibrar la llum de totes les estreles de la foto amb Spectrophotometric Flux Calibration, l’operativa també està descrita en l’article anterior.
Una vegada calibrat el flux de les estreles i afegida eixa informació a la capsalera de la imatge, seguirem amb MGC i la correcció dels possibles gradients.
Com que la imatge esta pre4sa desde un cel prou bo (Bortle 3) i amb cap focus rellevant de contaminació lumínica, he volgut ser suau en la correcció.
Una vegada tenim el gradient corregit, el següent pas lògic és la reducció de soroll de xicoteta escala/alta freqüència, soroll que si tenim bon senyal, és a dir, prou hores de captura, serà prou insignificant, a menys que l’objecte haguera estat capturat molt baixet a l’horitzó, cosa que sol passar amb els objectes del sud celeste amb una declinació baixeta, més baixa que per exemple a partir de DEC-10º .
Aplique en el meu cas NoiseXterminator, però es pot fer servir qualsevol eina de reducció de soroll, jo faig servir aquesta perquè per a mi és la millor en diferencia, em permet actuar sobre l’escala de soroll que més convinga, en aquest cas el soroll de xicoteta escala.
De moment aplique els parametres per defecte, ja que es una imatge prou bona en cuant a hores de exposició, son casi 10 hores en total, lo que ens resulta en una relacio senyal/soroll prou bona.
I una vegada aplicada la reducció de soroll, tenim una imatge fantasticament neta de soroll i recordem que encara est tot lineal, fixeu-vos quina diferencia després de netejarla
Inclus si prenem un preview de una zona on hi haja nebulosa, podem veure com no la tocat en absolut
El segúent pas es realitzar la calibració del color amb Spectrophotometric Color Calibration, li direm quin sensor tenim i quins filtres hem utilitzat, tal que aixina:
El resultat de la calibració:
Doncs bé, recapitulem, tenim una imatge de 10 hores de la WR-132 feta amb un filtre dual band (Ha/OIII) des d’un bon cel (refugi de Cinctorres) a la que li hem canviat el nom per a poder manipular les pestanyes amb comoditat, li hem arreglat les estreles tant la morfològica com cosmèticament, hem corregit possibles gradients causats per la poca contaminació lumínica que puga tindre el lloc de captura, li hem tret el soroll d’alta freqüència també anomenat de xicoteta escala (fins a 3/4px), hem calibrat el color i ara, encara en lineal, extraurem les estreles i les separarem de les nebuloses, perquè el que volem és protegir-les, encara no volem estirar-les, volem fer-ho més endavant, quan tota la nebulositat ja estiga processada i il·luminada per a poder conservar la seua mida i el seu color amb més facilitat. Per poder fer-ho farem servir l’eina StarXterminator.
Simplement, aplicarem tal com es veu a la següent imatge i el resultat serà una imatge de només estreles i una altra, l’original, amb només nebuloses.
I este és el resultat:
Una vegada tenim les estreles separades de la nebulosa, les guardem ben guardades, resetejem tots els STF’s i comencem l’estirat real amb Masked Stretch, una eina nativa que estira la imatge a poquet a poquet i a cada iteració fabrica una màscara per a protegir les parts més brillants de la imatge, podem definir quantes iteracions volem fer, contra més iteracions, més fina eixirà la cosa, a mi és la forma que més m’agrada, hi ha moltes més maneres de fer-ho, però jo faig servir aquesta, aplique els paràmetres per defecte, però primer reseteje perquè quan acabe de ser estirada no vejam una falsa imatge saturada.
Obrim Masked Stretch i apliquem per defecte, el resultat es este:
Ja tenim la imatge amb el primer estirat, sembla fosca, pero es una imatge que esta dient ¡¡processa’m ja!! hahaha!!. De moment no farem cas del verd, al ser una imatge de banda estreta feta amb un filtre dual (Ha/OIII) i una càmera a color (RGGB) resulta que per al color verd hi ha dos pouets o cel·les per cada píxel, mentre que per al blau i el roig hi ha només un pouet per cada píxel, és la famosa matriu de Bayer, òbviament la freqüència d’onda corresponent al OIII està molt pròxima al verd i al blau, però més al verd, per tant, molta informació ha anat a parar ací, és a dir 2 de verd per cada 1 de blau. Si haguera estat una imatge de banda ampla, per exemple Les Plèiades, si li haguera parat atenció i li haguera reduït el soroll de crominància al canal verd amb SCNR, però amb aquestes imatges de banda estreta, preferisc esperar fins al final i no esborrar literalment informació que pot pertànyer al OIII, igual serveix per a qualsevol dominant de color en imatges de banda estreta.
En el següent capitol, veurem la resta del proces NO LINEAL, amb mes estirat, mes reenfocat, intensitat de colors, modificació del rang dinamic, es a dir, tot el proces fins aplegar al resultat final.
Fins la proxima!!