Com fer servir correctament MGC per a corregir la contaminació luminica de les fotos.
En aquest article, explicaré com fer servir la nova eina de correcció de
gradients per contaminació lumínica
Multiscale Gradient Correction.
L’eina funciona comparant la nostra imatge, amb una extensa base de dades
astrofotomètrica que està en constant evolució i ampliació.
Simplement, es generarà un model de fons amb els gradients, i comparant-los amb els de la base de dades de MARS, i tenint en compte les dades que li hem proporcionat de la nostra imatge,
serà utilitzat per a corregir els gradients sense alterar la forma i la intensitat dels objectes astronòmics de la foto.
Òbviament haurem de descarregar-nos els catàlegs de MARS, accedint a la zona de descarregues en la web de Plèiades Astrophoto, accedint amb el nostre usuari i contrasenya.
He triat una M31 feta des del balcó de casa, amb una CL prou forta i el que és pitjor, amb molts focus de llum, un exemple sagnant per la incongruencia es el Planetari, que està fortament il·luminat i cau just a l’est d’on tinc la columna, el camp de futbol del Sant Pere amb les torres aquelles que fan servir per il·luminar el camp i entrenar, el port comercial amb les barreres ben il·luminades, la rotonda del port, amb una columna d’uns 25 m d’alçada amb un cercle de lluminàries que semblen un OVNI, això sense contar les llums pròpies del carrer de baix i els fanals del carrer d’enfront de casa. Esta és la galàxia d’Andromeda feta amb un
refractor de 60mm, una càmera a color i el famós filtre L_eNhance de Optolong, que gràcies a ell encara puc fer alguna cosa a força de sumar hores i més hores.
Com podeu veure, els gradients són brutals, la de la dreta l’he estirat una miqueta més per a què pugueu veure’ls millor (els gradients).
Abans d’este punt, li he arreglat les estreles, fent servir la deconvolució, i també li he tret una miqueta el soroll. És recomanable perquè les correccións del programa siguen millors i mes acurades.
Es imprescindible que la foto tinga incrustada la soluciò astromètrica per a que el programa sapiga on está, quin camp i de quin objecte es tracta.
Si feu servir cameres que la escriuen en els arxius de eixida i apileu amb PixInsight, no cal fer res, perque el propi programa ja ho reconeix, però si apileu amb altres programes,
necesitareu donar-li al programa aquesta informació.
Entreu en script/Astrometry/ImageSolver
Si no sabeu les coordenades, premeu en “search” i el programa buscarà en els servidors d’internet, només caldrà posar el nom de l’objecte i automàticament s’escriuràn les coordenades corresponents.
Es importantíssim posar la mida de píxel i la focal del telescopi perquè l’eina puga buscar el camp de la foto amb bon criteri, d’altra forma no podrà resoldre-la i mai la trobarà.
També és convenient posar la data de la captura, almenys l’any, més que res pel desplaçament de les coordenades estel·lars, ja que PixInsight fa servir models de distorsió per a fer calculs,i això ajuda a ser més precisos.
Una vegada tot ben configurat, premem al OK i continuem processant.
El següent pas és calibrar el perfil de il·luminació de totes les estreles de la foto, com que el programa ja sap a quina zona del cel i a quin objecte correspon la imatge, simplement compararà la nostra foto amb les bases de dades i els catàlegs existents per a saber quan desviats estem del flux , és a dir, de la llum ideal segons la càmera, tub i temps d’exposició que hem fet servir en la captura.
Este procés no fa cap modificació visual a la imatge, simplement aporta informació
essencial per a poder continuar treballant amb més dades i amb més precisiò.
Podeu obrir-la des de ImageCalibration o des de Flux, també des de AllProcess.
Recordeu també, que per a fer servir estes eines, heu de tindre descarregats i ben configurats els catàlegs astromètrics GAIADR3 i GAIADR3/SP que també teniu en el servidor de Peiades Astrophoto.
Heu de descarregar-los al vostre PC i dins de PixInsight a la pestanya GAIA, heu de
posar-los al lloc adequat prement al símbol de la clau anglesa.
PS: si voleu faig un capitolet a banda
per explicar com es configura GAIA
correctament.
Anem a configurar l’eina per a que calibre el flux de iluminació de les nostres estreles.
-En Ideal QE curve, posarem el nostre sensor, i si no apareix, ho deixarem com está.
-En gray filter no posarem res si tenim camara a color.
-En Red filter posarem lo que mess’aproxime a lo que tenim, si navegeu pel menútrobareu el mes adequat sino trobeu la vosatra camera i filtre.
Jo com he fet servir un sensor Sony 571 i un filtre Optolong L-eNhance. domcs he posat això a cada canal de color.
Una vegada ben configurat, no mes cal premar el cuadradet i aplicar, ja tindrem calibrat el perfil de iluminació del total les estrelles de la foto.
La gràfica ens mostra dins de la zona ombrejada, quines estreles ha escollit, per dir-ho d’alguna forma, per a construir el perfil de il·luminació del model de gradient que construirem a continuació amb MGC.
Les parts de la gràfica que o bé es queden curtes o bé pugen massa, poden ser estreles variables, píxels indesitjats, artefactes del processat, etc.
Per això són importants els models de distorsió i posar la data de captura quan més acurada millor.
Este és el quadro de diàleg de l’eina MGC: Multiscale Gradient Correction,
per fer-la servir hem de carregar els arxius (MARS) que ens hem baixat de la pàgina de PixInsight, prement en Add XMARS Files, o si ho teniu configurat per defecte doncs premeu en Default Files.
Jo ho tinc configurat per defecte i al premar en Default Files, se’m carreguen els dos catàlegs automaticament i no he de navegar cada cop pel meu pc buscant els arxius.
Hem aplicat els paràmetres per defecte i ha funcionat molt bé, però el que volem és saber per a què serveix cada paràmetre i quan i com aplicar-los. En teoria es “senzillet”, o millor dit, la teoria és ben senzilleta, dur-la a la pràctica ja no tant.
Es tracta de crear un model de fons on no més apareguen els gradients, un model on no estiguen presents ni les estreles ni els objectes astronòmics per així poder
dividir el model a la imatge real i
desfer-se’n del gradient, quedant-nos una imatge amb un perfil de llum ben pla.
Açò és físicament impossible, però podem afinar tant que parega que sí que ho és.
Hem d’investigar si els gradients són estructures grans o pel contrari són taques o zones molt acotades, en aquest cas
concret, els flats han funcionat bé i no tenim taques ni rogles obscurs, per tant, podem dir que els gradients són estructures prou grans i 1024 pixels que és el valor que ve per defecte, ha funcionat prou bé, però si estirem mes la imatge encara podem veure restes de gradient a la part superior esquerra.
Hem baixat la dimensió de píxel de Gradient scale a 768 píxels i sembla que ja no és tan evident el gradient, però encara queden restes, bé, la cosa
llògica seria baixar una escala més, però açò és una arma de doble fulla, si baixes te carregues els gradients, però també et carregues els detalls, que ocorre?, que en fotos fetes en un cel de poca qualitat amb molta contaminació
lumínica, la imatge no serà molt fonda i no perdrem gran cosa, no seria igual en una foto feta des d’un bon cel i amb un bon grapat d’hores, foto profunda on sí que restaríem detalls del fons, que en eixe cas sí que seria desastrós.
Com és un objecte ben brillant i està feta des de casa, la puc donar per bona, però abans provarem que haguera passat si haguérem continuat baixant d’escala, cosa poc recomanable llevat que la foto siga un despropòsit de gradients on no tenim cap esperança que siga una foto fonda amb un fons ple de detalls .
A continuació una especie d’index
