—¿Sabeu que he sentit a migdia a la tele?
Parlaven del eclipse de sol i han dit que com es perillós van a mobilitzar a Protecció civil, als bombers, la policia i fins i tot ¡van a tindre muntat un “SECOPI” de eixos que se fan quant passa alguna cosa greu — deia un dels veïns de ma mare mentre gaudien de la ombreta del ficus junt a un grup de 5 persones que, entre tots, no baixaven del 400 anys.
—Si, jo també ho he sentit… te mala pinta això del eclipse. Se veu que pot fer mal o algo quant se prenen tantes precaucions. Pareix que siga com quant a la DANA — Apuntava Juana l’altra veïna que normalment esta en les reunions.
El Senyo Pepe, un poc mes jove i amb mes mon posava un poc de cordura
—Estigueu tranquils tot el mon que no te que passar res, simplement se fa perquè ni haurà molta gent i n’hi ha que controlar-lo —
—¡No se, no se, lo cert es que a mi me fa un poc de por això de que se faigue de nit de colp! — Rebatia un altra iaia mentre se ventava sentada en el seu anador. —¡De fet jo crec que estes calors ja tenen algo que vore amb el sol!
Aquesta conversa vaig sentir ahir per la vesprada quant anava a visitar a ma mare de 93 anys… lo cert es que jo també havia sentit les noticies en la TV valenciana i, a qualsevol que no conega el tema, lo cert es que li podia donar una miqueta de por.
Vaig pujar a casa ma mare.
Es una persona que, a la seua edat te el cap millor que jo, que llig mes que mira la tele i totalment autosuficient. Ens vam saludar com sempre en dos besos, vam xarrar una estoneta i quant ja me’n anava me diu:
—¿Tu que te pareix això del eclipse? No te que passar res ¿no? —Va fer una pausa i avanç de que li contestara me diu: —Es que com a les noticies diuen tantes coses i que se prenen tantes precaucions… A demes Paquita, —la xica que esta en ella —diu que eixes coses sempre son roïns —
La vaig tranquil·litzar. Li vaig explicar en que consisteix un eclipse -ella ja o sabia- i que no te que passar res, que lo que se diu en la tele es simplement per precaucions degut a la quantitat de gent que se menejara eixe dia i tota la que ve de fora… ho va comprendre.
—Ja li explicaré jo a Paquita per a que se quede tranquil·la —
Açò poc mes o menys va ser aixina, ¡tal qual!
I es que es cert.
No sé si heu vist les notícies sobre l’eclipsi en alguns mitjans de comunicació
Se parla inclús mes de les mesures de seguretat, de comités de seguiment, fins i tot de gabinets de crisis, i coses semblants a nivell institucional que de les precaucions que deu de prendre cadascú a nivell personal per a no tindre cap problema.
De eixa forma se crea una alarma com si anara a ser una cosa perillosa, sobretot en la gent gran. Ho he vist en aquesta conversa que he sentit i he tingut en un grup de persones majors entre elles la meua mare que, fins i tot sabent que no és perillós dubten del que puga passar.
Crec que tots tenim que fer molta pedagogia al respecte, començant amb la gent que tenim al voltant i entretindre-mos un poc en explicar millor tot eixe desplegament de seguretat perquè la gent estiga tranquil·la i sàpien que no ocorrerà res per l’eclipsi i que, del que es tracta, és de controlar les possibles aglomeracions que es produïsquen per a veure-ho.
Gràcies.
Per cert. Quant vaig baixar de xarrar en ma mare, vaig tindre temps de sentar-me un ratet amb totes les iaies i els iaios i contar-los un poc de lo que realment se tracta el eclipse.
¡Crec que els vaig deixar un poc mes tranquils!
