En aquest article t’explique com he capturat una imatge de la Via Làctia amb una Canon 6D i trípode, sense telescopi i sense fer servir un tracker o una montura robotitzada.
Com ja vaig fer fa poc i vaig explicar en aquest article en la meua web personal Provant Rho Ophiuchi amb càmera réflex, objectiu Canon 50mm i un simple trípode fotogràfic, he tornat a provar a capturar el cel sense tracker ni montura robotitzada ni telescopi, simplement trípode + càmera, i aquesta vegada amb un objectiu 24mm sense aberració cromàtica, perquè en l’article anterior explicava que tinc un Canon 50mm F1.4 però amb alguns problemes estranys d’òptica perquè les estreles no ixen redones sinó com si foren gotes de pluja, i ara sí he fet una prova on he obtingut molta més qualitat en el resultat.
La zona on acostume anar de tant en tant, quan hi ha lluna nova i bones condicions atmosfèriques, és la zona de l’interior de València, en la comarca de la Foia de Bunyol, i allí en el monte tens Requena al Sud, per tant és un dels millors llocs per a obtindre fotos d’objectes que estiguen pel Sud.
I aquesta zona té molt bones carreteres (perquè és l’autopista València-Madrid) i preferisc una bona carretera que no patir per la nit fent curves i adintrant-me en camins forestals amb bonys i clots, la veritat. Ací estava jo amb la furgo:
 |  |
I quan es va fer fosc vaig muntar l’equip més lleuger del món: trípode i càmera, sense bateria externa, sense portàtil, i sense grans montures pesades 🙂
Doncs bé, per a obtindre aquesta imatge he fet servir:
– Càmera Canon 6D Mark II
– Objectiu Samyang 24mm F1.4 per a Canon
– Trípode és un K&F CONCEPT A255C2+BH-36L.
He fet 12 fotos de 20 segons cada imatge. Les he apilat i ara explicaré directament com he fet el processat.
PROCESSAT AMB PIXINSIGHT
Anem a PixInsight i obrim la imatge apilada (resultant de les 12 fotos de 20 segons):
Obriré el procés FastRotation i giraré la imatge per a fer-la vertical, perquè en un principi volia publicar-la al meu Instagram, Mastodon i BlueSky, i a les xarxes socials m’agrada més com queden les imatges verticals:
 |  |
Ara obriré el procés AutomaticBackgroundExtractor (o ABE), que em fa la tasca de manera ràpida i prou eficient. No és tant extrem com fer-ho amb DynamicBackgroundExtractor però ho fa espectacularment bé, i de totes maneres jo faig servir només el DynamicBackgroundExtractor quan veig textures o degradat de color molt exagerats, sobre tot als cantons de les imatges, però en aquest cas simplement amb ABE:
I ara amb DynamicCrop retalle la foto un poc per a llevar-me de damunt les zones dels cantons:
I ara, com acostume a fer jo, obriré StarXTerminator, i així puc treballar» un poc la Via Làctia sense perjudicar el fons:
I l’únic que faig és aplicar el procés CurvesTransformation perquè m’agrada apujar sempre un poc la saturació. D’aquesta manera el centre galàctic mostrarà un poc més de detalls al agafar força la saturació de les tonalitats ataronjades i grogues:
I bé, ara tornaré a recuperar les estreles ajuntant-les amb el procés PixelMath on he ficat (estreles*0.5) + vialactia2, perquè d’aquesta manera faig una reducció de les estreles, que m’agrada més:
I ja va quedant prou xula, amb molt pocs retocs. Sembla feta amb un telescopi, eh? Però quan li dic als amics que l’he feta amb una simple càmera Canon 6D Mark II es sorprenent de que es puga capturar això.
FEM RESOLUCIÓ DE PLAQUES PER MOSTRAR INFORMACIÓ EN LA IMATGE
Ara anem a fer la resolució de plaques al PixInsight amb l’script d’astrometria ImageSolver, perquè a mi m’agrada posicionar bé l’objecte o objectes que he capturat i després mostrar el nom de les estreles, constel·lacions o objectes NGC o Messier que puguen haver dins de la imatge.
Doncs bé, el primer que faré serà amb un atles del cel (en aquest cas Stellarium), localitzaré algun objecte que estiga en la imatge de manera que li ho indicaré a PixInsight i ell em ficarà automàticament les coordenades d’AR i DEC per tal de posicionar bé i fer la resolució de plaques, que en aquest tipus d’image feta amb un 24mm és prou difícil ja que ha de posicionar i calcular moltes estreles al mateix temps.
M’apuntaré l’objecte Messier 22, que està en la part central del nucli de la Via Làctia:
Ara obriré l’script d’astrometria ImageSolver i aquesta és la configuració que he ficat de resolució, de la mida del pixel i configuracions avançades en la part inferior:
 |  |
En la configuració he marcat les següents opcions:
Marca Try with exhaustive star matching on failure.
Puja Maximum distortion de 0.60 a 0.90.
I la configuració de dades és la següent:
RA: 18h 20m
Dec: −10°
Resolution: 48.7″/px
Pixel size: 5.67 µm
Projection: Gnomonic
Detection scales: 5
Sensitivity: 0.50
Distortion Correction: activat
Try with apparent coordinates on failure: activat.
I ara obriré l’script d’astrometria AnnotateImage per a escriure el nom dels objectes que vull en la imatge. He de dir que aquest script li ha costat un poc arran del número d’estreles i objectes que ha d’analitzar:
I ja ho tinc:
PROCESSAT FINAL
Ací tens la imatge final processada (a l’esquerra) i la imatge amb les anotacions de AnnotateImage (a la dreta). La veritat és que m’ha agradat molt el resultat i és increïble que es puga capturar aquesta qualitat de Via Làctia amb la meua antiga Canon 6D Mark II, ja la tinc més que amortitzada 🙂
Espere que t’agrade a tu també el resultat del processat:
 |  |