GAIA, QUE ES I PER A QUE ES FA SERVIR
*Gaia és un observatori espacial europeu l’objectiu del qual és traçar un mapa tridimensional de la Via Làctia per a revelar la composició, formació i evolució de la galàxia.
Més específicament, *Gaia proporciona mesuraments d’alta qualitat per a produir un cens estereoscòpic i cinemàtic d’al voltant de mil milions d’estreles en la nostra galàxia (al voltant de l’1% del total) i del Grup Local, el grup de galàxies que inclou la Via Làctia.
Llançada per un coet rus *Soyuz, l’etapa superior *Fregat va espentar a *Gaia a una òrbita terrestre de 109 × 109 milles (175 × 175 quilòmetres), i després es va encendre novament per a una encesa prolongada en una òrbita de 214 × 598,200 milles (344 × 962,690 quilòmetres) amb una inclinació de 15 graus.
El 8 de gener de 2014, *Gaia va entrar en la seua òrbita operativa al voltant del punt de *Lagrange L2 Sol-Terra, a aproximadament 1,5 milions de quilòmetres de la Terra, quan el seu motor es va encendre per a impulsar la nau espacial a una òrbita d’halo de 263.000 × 707.000 quilòmetres amb un període de 180 dies.
Després de quatre mesos de calibratge, alineació i enfocament dels seus telescopis, *Gaia va començar la seua missió de cinc anys el 25 de juliol de 2014.
En el seu mode d’observació, *Gaia gira una vegada cada sis hores, recorrent tot el cel amb els seus dos telescopis i enfocant la llum que arreplega en una única càmera digital (la més gran mai volada en l’espai) amb quasi mil milions de píxels (106 *CCD, cadascun amb 4.500 × 1.996 píxels).
Observarà mil milions d’estreles una mitjana de 70 vegades cadascuna al llarg de cinc anys. Al setembre de 2014, l’ESA va anunciar que *Gaia havia descobert la seua primera supernova, *Gaia14aaa, a uns 500 milions d’anys llum de la Terra.
Poc després del llançament es va detectar una xicoteta anomalia —“un problema de llum paràsita”— que podria degradar la qualitat d’alguns dels resultats, especialment per a les estreles més febles, però els científics de l’ESA confien que poden compensar el problema.
A l’agost de 2015, *Gaia va completar el seu primer any d’observacions científiques, durant el qual va registrar 272 mil milions de mesuraments posicionals o *astrométricas, 54,4 mil milions de punts de dades fotomètriques i 5,4 mil milions d’espectres.
El 14 de setembre de 2016, l’ESA va publicar el seu primer conjunt de dades de *Gaia que incloïa posicions i magnituds G d’aproximadament mil milions d’estreles basades en observacions del 25 de juliol de 2014 al 16 de setembre de 2015.
El 25 d’abril de 2018, l’ESA va publicar un segon conjunt de dades que incloïa les posicions d’aproximadament 1700 milions d’estreles, així com una mesura de la seua lluentor general en longituds d’ona òptiques. No s’espera que els resultats finals de *Gaia, en forma de conjunts de dades completes, estiguen disponibles públicament fins a principis de la dècada de 2020.
A més del seu objectiu principal de *mapear estreles, *Gaia també realitza observacions d’asteroides coneguts dins del nostre sistema solar, proporcionant dades sobre les òrbites i les propietats físiques d’aquests cossos.
PixInsight utilitza aquestes dades per a multiples tasques, com per exemple la solució astrometrica, la resolució de plaques, la calibracio del flux de les estreles d’una imatge, la calibració espectrofotometrica del color, etc. Sense aquestos catalegs instalats al programa no podrem fer feines esencials en el processat d’astrofotografies.
En aquest articul explique com configurarlo correctament per a que funcione dins de Pixinsight