Spectro Photometric Color Calibration.
És una eina extrínseca de calibratge del color, és a dir, utilitza dades espectrofotomètriques obtingudes del catàleg GAIA DR3/SP i compara el color real del camp proporcionat, amb el color que presenta la nostra imatge, si li hem dit quin sensor i quin filtre hem fet servir, la calibració del color serà perfecta.
La consola
1-White reference (referència del blanc)
Per defecte ve l’opció Average Spiral Galaxy, en termes generals i des de la nostra perspectiva (estem dintre d’una galàxia espiral), la mitjana de la suma de la llum de centenars de galàxies espirals, és prou representativa del color de l’espai profund en general, és a dir, és la referència de blancs més probable o més lògica per a la immensa majoria de casos, per això l’han posada com opció per defecte.
En tenim moltes opcions, molts tipus espectrals d’estreles, les del tipus A i B que són estreles molt calentes (blaves), tendeixen a introduir una dominant vermella. Les referències més fredes (vermelles), com poden ser les estreles del tipus K i M, introduiran tonalitats més blaves.
Tenim d’altres tipus de galàxies, barrades, espirals barrades, el·líptiques, irregulars, etc.. Jo personalment, per a fer servir aquest tipus de referència de blanc tan concret, hauria de ser en una foto a on la galàxia en qüestió, ocupara la major part del fotograma, en cas contrari i llevat que fos una foto de banda estreta on triaria Photon Flux, sempre optaria pel valor per defecte, és a dir, Average Spiral Galaxy
2-QE curve (corba d’eficiència quàntica)
La corba d’eficiència quàntica, s’encarrega de introduir els parametres propiorcionats pels fabricants dels detectors (sensors), si no trobem el nostre model de sensor, deixarem el valor per defecte Ideal QE curve que representaria un estadístic mitjà, vàlid però no exacte, millor això que res he he. Al desplegable trobarem un llistat dels sensors més comuns utilitzats a astrofotografia, si veiem el nostre, el seleccionarem.
3-Red/green/blue filter (filtres vermell, verd i blau)
Triarem els filtres que hem fet servir a la nostra càmera, cal recordar que moltíssimes càmeres ja porten un filtre en dotació, de fàbrica, per això trobarem combinacions entre marques de càmeres (sensors amb filtres de fàbrica) i filtres muntats, filtres de banda de color, etc. Triarem el més aproximat al nostre, si trobem la combinació exacta, doncs millor que millor.
4-Narrow band filters mode (mode per a filtres de banda estreta)
Triarem aquesta opció si hem fet servir filtres de banda estreta pura, només haurem d’afegir el pas de banda en nanòmetres de cada filtre en cada canal. Activaríem l’opció Optimize for stars només en imatges on les estreles foren l’element predominant i els objectes de banda estreta foren mínims, per defecte està desactivada.
Podem extraure la grafica on ens mostrarà el resultat comparant amb GAIA (ideal vs real), un mapa de les estreles emprades per fer la calibració, i si volem, un arxiu en format .CSV amb tota la informació. Per supost que activarem Apply color calibration
5-Catolog serach (cerca de cataleg)
En aquest apartat triarem el catàleg SP (SpectroPhotometric) de GAIA, que serà la referència sobre la qual compararem la nostra foto. Podem deixar la magnitud límit en automàtic (recomanat) i SPCC establirà una magnitud òptima, basant-se en les dades, el camp i la resolució de la nostra foto.
6-Signal evaluation (avaluació de la senyal)
Tal vegada és el paràmetre més difícil d’entendre i de configurar, en poques paraules, seria l’eina d’anàlisi per a poder ajustar amb exactitud i basant-se en la dispersió de cada canal, poder calcular el flux total de cada font RGB i les coincidències amb les estreles del catàleg, així és com pot esbrinar el millor factor a aplicar en el balanç del blanc basat en el color (espectre) de les estreles i el filtre utilitzat. Si no volem complicar-nos la vida, millor deixar-ho amb els paràmetres per defecte.
7-Background Neutralization (neutralització del fons)
Un paràmetre importantíssim, ja que ens calibrarà també el color del fons, el millor és prendre un preview o vista prèvia d’una part de cel on pensem que no hi ha predominança de nebulositat, l’ideal seria una regió de no més fondo, però és una opció remota, amb molt poca probabilitat que ocórrega, triarem un rogle sense nebulosa, el més fosc possible i amb la menor quantitat d’estreles possible.
I ja ho tindríem, si aconseguim introduir els paràmetres correctes i el més aproximats al nostre setup òptic, aconseguirem un calibratge de color molt eficient i correcte, basat en dades extrínseques i molt fiables.
Fins a la pròxima.